No existes para vivir. Sólo existes para cumplir esa función, esa responsabilidad que nadie te ha asignado y, que sin embargo, tienes ya encima de tus hombros. No no quieras esa responsabilidad. Piensa. No evolucionas por llevar ropa. No dejas de oler mal por conducir un coche caro. No dejas de ser una mierda por tener un cuerpo perfecto. Acepta que eres el residuo más tóxico de la ambición del hombre y piensa. Piensa. Piensa. Como destruir para crear. Como infectar al mundo con la marginalidad que él mismo crea. No reivindiques tu sitio en esta sociedad y destrúyela, a ella y a ti mismo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Es projecte Guardiola está en camí. Cerebros y stoppers con aptitud para la creación, en la media (Xavi y Andrés, Yaya y Keita). Rayos con facilidad para el desborde en las bandas (Messi,Hleb). Y para rematar la faena un depredador del área al más puro estilo Julito Salinas ("Manolito" Adebayor o el Sueco Zlatan). Siguendo la filosofía de Johan, su heredero más preciso ha empezado su proyecto y para mi gusto con mucho acierto. Técnica, Velocidad y Remate dan el equilibrio perfecto para hacer un equipo campeón. Sempre Johan, sempre Futbol Total!!!!
m'agradaria saber com s'estructurarà el nou mig camp. Personalment pens que no seria mala opció l'opció d'ancelloti de jugar amb dos stoppers a davant (ambrosini gattuso - keita toure) i un distribuidor al darrera (pirlo - iniesta). Així els rossoneri van guanyar una champions, tot i que no seria exactament el mateix. El manxeg està a anys llum a dia d'avui de l'italià en cuant a capacitat de distribució, estam parlant de pirlo, el no. 1 del món a aquesta faceta del joc. Serà molt dificil que cualque dia l'Andres arriba a aquest nivell, no té ni de bon tros el mateix desplaçament llarg (entre noltros, un guant). Pens que milloram als milanistes pel que fa als stoppers, moltisim millors tecnicament els africans i amb la mateixa potència, i no els manca capacitat tàctica. A part guanyam capacitat al joc aèri i pegada de segona línea i de llarga distància.
Mmmm no em desagrada en absolut el pensament d'Ancelotti sempre i quan s'utilitzi fora camp, a C'an Barça l'estil per norma ha de ser el joc ofensiu i per tant un pivot i dos piloters "jugons o tiki-takas". En quant als recursos innats d'Andrea per a la creació de joc estic completament d'acord, pero crec que has mesclat el desplaçament llarg(guà) amb el barça i son dos conceptes que no tenen cabuda en el propi significat. Desde que en Johan va arribar al Barça per primera vegada al 73, la filosofia de joc ha estat definida clarament, movilitat + verticalidad + velocidad = futbol total. Fa més de 10 anys que no tenim un davanter amb qualitats per baixar una pilota llançada de 50 metres, aguantar-la i començar jugada al més pur estil italià o alemany, crec que des d'en Salinas sino contam els fracassos de Meho Kodro i Patrick Kluivert. Crec que es hora de cercar una alternativa en moments donats com podrien ser Adebayor o Zlatan. Ademés jugadors com Messi o Hleb si acaba fixant, són falsos davanters que actuen rápida i técnicament sorprenent i agafant desprevenida a qualsevol defensa.
l'Estil ha deixat de ser irrenunciable. Amb això vull dir que si de veritat volem competir hem de plantejar els partits importants com si fossin batallas. Està molt be jugar a l'estadi contra Osasuna i jugar unicament amb un mig centre posicional defensiu. Pero per anar a Old Trafford, Stanford Bridge, San Siro i guanyar, ens hem d'imposar fisicament. Diarra es criticat per tots, però Schuster sap que es, a dia d'avui, imprescindible. El Barça més fisic i possiblement més competitiu (sense contar el 1r barça de rijkaard) dels darrers 15 anys va ser el de Robson, amb un migcamp comandat pel tot terreny Popescu, el físic de Giovanni Silva, aportacions puntuals de Nadal etc. La millor selecció espanyola de la història (la del mundial del 94) va ser un equip amb calitat, però essencialment físic i contundent (Nadal, Hierro, Abelardo, Luis Enrique, Caminero), una mitja d'altura de mes d'1.80, i jugadors com Caminero, amb moltisima classe i forts fisicament. Un equip que amb una mica de sort podia haver arribat molt lluny, tant al mundial com a l'eurocopa posterior. El propi Barça de Rijkaard, per a les batalles europees del 2006, va fortificar-se. Penseu en el mig camp a San Siro (Motta-Edmilson-Deco), apart l'essencial aportació d'Oleguer en defensa. Un breu incís, possiblement si a la champions del 2005, a Stanford Bridge, en lloc del Belletti, hagués jugat l'Oleguer, pot ser tendriem una altre champions a les vitrines. Mireu el camí que va seguir el chelsea de mourinho un cop després d'eliminar el barça. A quarts, un bayern decadent, a semis un liverpool amb traoré, baros, finnan i luis garcia de titulars. I ja a la final t'haguessis trobat amb un milan crespuscular. A la realitat, l'unic rival de pes. Amb tot això vull dir que al futbol, des de fa anys, s'imposa el més fort. Bé, no exactament, s'imposa el que barreja millor fortalesa física i calitat. Sincerament, parles de que el barça ha de ser fidel a l'estil i jugar amb piloters, i a mi hem costa no considerar al touré un piloter de 1r nivell, que a part, a nivell físic, es una bestia de la natura. Està clar que l'objectiu ha de ser el que tu dius: velocitat + verticalitat + movilitat. El problema es que els dos darrers anys el que es feia era: pase horitzontal + jugadors estatics + baixa fluidesa de circulació de pilota. Personalment crec que el futbol, a dia d'avui, el bon futbol dic, s'ha de resumir en un concepte que tot jugador tendria que tenir en ment: intensitat.
Estic completament d'acord amb tú en que l'evolució del futbol ha arribat a un punt en que la técnica no es l'element més determinant per decidir partits. L'estil futbolístic del Barça, Ajax, Arsenal, Saragossa, Vila-real...i per lo vist intenta imitar l'actual selecció española "anecdòticament" encapçalada per els barcelonistes Xavi e Iniesta més l'exbarcelonista Cesc Fàbregas, estareu tots d'acord en que és el més atractiu i espectacular però també el més exigent en quant a físic, tàctica i precissió. Tu pots armar un equip, fet per jugar a la contra, que independentment de l'estat físic dels teus homes el resultats de joc no variaràn gaire, en canvi, un equip creat per jugar a FUTBOL, si els seus components no estàn al màxim nivell, aquest equip rendirà molt per baix de les seves capacitats. M'he explic, l'estat baix de físic d'un equip com el Barça pot donar lloc a: conduccions insufribles i joc horitzontal intrascendent a causa de la poca movilitat dels jugadors i de les línees respectivament, pel risc de jugar tan ofensivament pèrdues crucials de pilotes a consequència del baix ritme del equip "fluidessa zero", , manca de velocitat en els darrers metres a causa de la lenta circulació de pilota i per lo tant disminució d'ocassions de gols...això pel que fa a l'aspecte ofensiu. Defensivament: descoordinació en la pressió, falta d'ajudes, separació de linies, cada linea jugant el seu partit. Conclusió final: Provoques menys ocasions a favor i més en contra. Amb tot això vull dir que hem d'apostar per un estil, el bò, sempre. Però que dintre del mateix estil, hem de poseir alternatives i Guardiola les està adquirint una a una: Dos mestres d'orquesta i dos destructors de joc que com molt bé has apreciat tenen molta capacitat per construir-lo, curiosa paradoja. Dues alternatives de joc disposades per ser canviat el ritme del partit en qualsevol situació, inclús juntes, poden formar una mitja apoteòsica, però renunciant al 4-3-3 que tantes alegries ens ha donat. I això, en totes les línies. Johan va dir un día, "la mayoría de entrenadores quieren que el recambio habitual de sus jugadores cumpla las mismas opciones en su juego, pero yo digo, si en lugar de aportar lo mismo, puedes utilizarlo para cambiar el transcurso del partido mucho mejor, tu banquillo tiene que aportar alternativas en lugar de frescura". I si ens fixam, això és el que està creant Pep. Línea per Línea. Víctor - Pinto (temperament i experiència), Márquez i Milito enfront a Puyol i Piqué (classe i potència), amb la mitja ja ho sabem tots, si miram adalt veim el mateix, Henry amb els possibles fixatges de Adebayor o Zlatan (qualitat i força) sempre acompanyat de dos extrems com bales aferrats a la línea de cal.
Publica un comentari a l'entrada