extra extra!

Els del yoya (bloc de referència nostro) ens han enllaçat. Gran noticia. Esper que això ens faci donar el millor de noltros als actius del bloc, i faci despertar als ausents. Aprofi't per avançar que el meu pròxim post versarà sobre el Joker de Heath Ledger, i que en breu acabaré la trilogia dels pilars de la nostra fé. Salutacions rafelnadalencas.

DEP

Todo iba de puta madre, y va y se muere Harold Pinter. Que putada!

Feliz Navidad.

Finales felices. Entre las falacias universales que ella siempre asumió sin cuestionar su fundamento, la de los finales felices era la más absurda. Comieron perdices y siempre se amaron, y parecía que el resultado de la ecuación fuese indiscutible, definitivo. Nada de preguntas sobre cuanto dura el amor, la felicidad es siempre fraccionable en vidas, años, meses. Incluso días. Hasta el final inevitable, el de ellos dos.

Venjança

Vull vendetta, vull espectacle, vull un 6 a 1, vull esclafar a la cucaratxa maligna, vull ficar-lis el puta passadís pel cul, les provocacions, el franquismo, perquè això es el que són, l'exèrcit de Satanás. Però amics culés, no caiguem en la seva prepotència, som millors que ells, estam per damunt de tot això. Defensam una filosofia, un estil de vida i de jugar al futbol. I recordem a Tarantino, que digué allò de que la venjança és un plat que es serveix fred. Que això no se'ns torni en contra.

Salutacions i Força Barça.

Els pilars de la nostra fè (II)

PEDRERA

Es tracta d'un element de comunió entre el planter i l'aficionat, amb forta simbiosis amb la resta d'elements que conformen els pilars dels que xerram. L'interrelació és evident. No podem parlar de catalanitat del club si aquesta no és efectiva dins el terreny de joc. Es tracta de representativitat, com si d'una democràcia estàssim parlant. Fent una classificació podem parlar, d'un elemente material (el jugador format a casa) d'un element subjectiu (el jogo bonito o estil irrenunciable) i d'un element ideològic(la catalanitat del club). Així, podem dir que l'element material dota de contigut la resta d'elements subjectius i teorics. El jugador que surt de la Masia es suposa que reb element subjectiu i element ideològic des de la seva entrada al club. Es tracta de que s'identifiqui amb els valors de l'entitat, de convertir al nano no només amb un bon jugador de futbol, sino en un culé més. A diferència d'altres clubs (vg. Reial Madrid) el jugador de la pedrera sap, positivament, que si s'ho mereix, arribarà al primer equip. Per aquest motiu, l'entrenador de torn està obligat a comptar amb la cantera, i només cercar fora d'aquesta allò que no hi trobi. No resulta gens estrany que els moments estelars de l'entitat hagin comptat amb un gran protagonisme de la pedrera. Recordem al Dream Team i veim que els Guardiolas, Sergis, Ferrers, Millas etc no eren ni molt manco comparses. Observant al Barça campió de champions amb rijkaard hi trobam als Messi, Xavi, Iniesta, Motta etc, als que, avui sel's hi sumen el Sergi Busquets, el Bojan, el Piqué, i en un futur qui sap, pot ser Cesc. El jugador sorgit de la pedrera ha de ser la base de l'equip, que s'ha de complementar amb cracks mundials. La filosofia es que només es fitxarà allò que no es trobi a casa.

Els pilars de la nostra fè (I)

Tractem amb trascendència l'assumpte. Tots sabem que Futbol Club Barcelona (d'ara en endavant Barça) es sosté per uns pilars fisoloficofutbolístics que pocs clubs tenen i que el doten de singularitat. Poca broma, es tracta, sense dubtes, del principal actiu de l'entitat. Cap barcelonista hauria d'ignorar-los i crec que a tots els enorgulleix posseir-los. Els vertaders barcelonistes no son només aficionats a l'equip, els vertaders barcelonistes comulguen amb uns mateixos principis. Els que ara enunciarè.

- Catalanisme
- Pedrera
- Jogo Bonito

Els explicaré.


CATALANISME

Es tracta d'un element fonamental i inherent. Des de la seva fundació al 1899, fa ara 109 anys, la transcendència de l'equip a anat molt més enllà de la que és pròpia d'un equip de futbol. El Barça es un element vertebrador de la societat civil catalanista, una institució que, a modus de símbol, uneeix a les families que en formen part on "tots units feim força". Historicament agredida pel dictador que vam tenir, es situa com un pilar de resistència davant l'opressió. Aquest fet li ha comportat les simpaties de gran quantitat d'intelectuals, de les esquerres i de la cultura en general. La nació (amen dels guiris), concregada en forma d'assamblea al Nou Camp, discuteix sobre els assumptes que l'afecten, protesta, s'enfada, fa política diguem-ho, tot això amenitzat per un partit de futbol que s'està jugant. El fet de que el Barça tengui aquesta importància dins la societat catalana es per tots coneguts. Fins i tot l'honorable Jordi Pujol va ficar una mica de pressió al president Laporta per fitxar Ronaldinho, diguent-li que la nació ho necesitaba. Serrat va definir al Barça com "l'exercit desarmat de Catalunya", i es tracta d'una veritat com un temple. Aquest pilar, el de la catalinitat del Barça, no es plenamet comprès pels aficionats de fora de l'àmbit de Catalunya. Pot ser el club hagués de fer un esforç en explicar-lo, perquè no es pot ser veritablement del Barça sino s'entèn aquest punt, perquè és inherent i forma part de l'essència de l'entitat.