Es tracta d'un element de comunió entre el planter i l'aficionat, amb forta simbiosis amb la resta d'elements que conformen els pilars dels que xerram. L'interrelació és evident. No podem parlar de catalanitat del club si aquesta no és efectiva dins el terreny de joc. Es tracta de representativitat, com si d'una democràcia estàssim parlant. Fent una classificació podem parlar, d'un elemente material (el jugador format a casa) d'un element subjectiu (el jogo bonito o estil irrenunciable) i d'un element ideològic(la catalanitat del club). Així, podem dir que l'element material dota de contigut la resta d'elements subjectius i teorics. El jugador que surt de la Masia es suposa que reb element subjectiu i element ideològic des de la seva entrada al club. Es tracta de que s'identifiqui amb els valors de l'entitat, de convertir al nano no només amb un bon jugador de futbol, sino en un culé més. A diferència d'altres clubs (vg. Reial Madrid) el jugador de la pedrera sap, positivament, que si s'ho mereix, arribarà al primer equip. Per aquest motiu, l'entrenador de torn està obligat a comptar amb la cantera, i només cercar fora d'aquesta allò que no hi trobi. No resulta gens estrany que els moments estelars de l'entitat hagin comptat amb un gran protagonisme de la pedrera. Recordem al Dream Team i veim que els Guardiolas, Sergis, Ferrers, Millas etc no eren ni molt manco comparses. Observant al Barça campió de champions amb rijkaard hi trobam als Messi, Xavi, Iniesta, Motta etc, als que, avui sel's hi sumen el Sergi Busquets, el Bojan, el Piqué, i en un futur qui sap, pot ser Cesc. El jugador sorgit de la pedrera ha de ser la base de l'equip, que s'ha de complementar amb cracks mundials. La filosofia es que només es fitxarà allò que no es trobi a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada