Plató (427a.C-347a.C) afirmava que el plaer intel·lectual més alt dels humans és la refinada bellesa de l’evocació i de l’enyorament. A la república proposa un estat que realitza la idea de justícia, que és exactament el rerefons que implica ser del Barça.
Aristòtil (384a.C-322a.C) deixeble de Plató, va ser el pare de la lógica i va predicar la recerca de la raó (blaugrana).
Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274) fanàtic i apassionat, va definir la filosofia del Barça en tres capítols que mai no s’han de deixar de banda: recerca de la perfecció i de la integritat, proporció i harmonia, claretat i esplendor.
Karl Marx (1818-1883) qui va obrir els ulls als no aristócrates. Formulà la concepció moderna del món basat en la plusvàlua. El Barça és una plusvàlua, un valor afegit, que no tenen molts de club.
Jean-Paul Sartre (1905-1980) quan va escriure L’ésser o el no res, Sartre es va convertir secretament en culer, perquè implicava la metafísica en la seva concepció del món. El pensador més important des de la Segona Guerra Mundial havia començat l’any 39 a admetre que, sense emocions, no hi ha ésser i va escriure Esquise d’une théorie des émotions. La pràctica, emperò, no va acompanyar la teoria: Sartre mai no va veure jugar el Barça i va esdevenir nihilista.
Josep Guardiola i Sala (1971- -) filòsof practicant i futbolista català. No era el més fort, ni tampoc massa ràpid, mai va tenir bon dribbling, ni xut, fogia de les accions dividides i tampoc marcava gaires gols, emperò, l’equip jugava a la velocitat de la llum quan Guardiola tiraba la linea de passada desde la posició de 4. Tenía el partir al cap, visualitzaba les jugades un segón abans que tothom i més que l’extensió de l’entrenador sobre el camp, ja era un propi entrenador. Era la catarsi entre l’espectador i la litúrgia del futbol, l’essència depurada d’una intel·ligència que necessitam els culers. Per sort o per defecte, sempre fou protagonista. Als 19 anys ja jugaba al primer equip, als 21 era campió d’Europa de les mans del seu pare futbolístic, als 30 competía a Italia, als 32 es presentava com a secretari tècnic del Barça, als 36 ascendia al Barça athletic de categoria i als 37…surt a la premsa del món sencer escrivint una història inolvidable per a tots els catalans i proclamant-se com l’entrenador de l’equip que realitzà el millor futbol mai vist a la terra.
Aristòtil (384a.C-322a.C) deixeble de Plató, va ser el pare de la lógica i va predicar la recerca de la raó (blaugrana).
Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274) fanàtic i apassionat, va definir la filosofia del Barça en tres capítols que mai no s’han de deixar de banda: recerca de la perfecció i de la integritat, proporció i harmonia, claretat i esplendor.
Karl Marx (1818-1883) qui va obrir els ulls als no aristócrates. Formulà la concepció moderna del món basat en la plusvàlua. El Barça és una plusvàlua, un valor afegit, que no tenen molts de club.
Jean-Paul Sartre (1905-1980) quan va escriure L’ésser o el no res, Sartre es va convertir secretament en culer, perquè implicava la metafísica en la seva concepció del món. El pensador més important des de la Segona Guerra Mundial havia començat l’any 39 a admetre que, sense emocions, no hi ha ésser i va escriure Esquise d’une théorie des émotions. La pràctica, emperò, no va acompanyar la teoria: Sartre mai no va veure jugar el Barça i va esdevenir nihilista.
Josep Guardiola i Sala (1971- -) filòsof practicant i futbolista català. No era el més fort, ni tampoc massa ràpid, mai va tenir bon dribbling, ni xut, fogia de les accions dividides i tampoc marcava gaires gols, emperò, l’equip jugava a la velocitat de la llum quan Guardiola tiraba la linea de passada desde la posició de 4. Tenía el partir al cap, visualitzaba les jugades un segón abans que tothom i més que l’extensió de l’entrenador sobre el camp, ja era un propi entrenador. Era la catarsi entre l’espectador i la litúrgia del futbol, l’essència depurada d’una intel·ligència que necessitam els culers. Per sort o per defecte, sempre fou protagonista. Als 19 anys ja jugaba al primer equip, als 21 era campió d’Europa de les mans del seu pare futbolístic, als 30 competía a Italia, als 32 es presentava com a secretari tècnic del Barça, als 36 ascendia al Barça athletic de categoria i als 37…surt a la premsa del món sencer escrivint una història inolvidable per a tots els catalans i proclamant-se com l’entrenador de l’equip que realitzà el millor futbol mai vist a la terra.
Entrades
1 comentari:
la bellesa es l'altre forma de la veritat.
Publica un comentari a l'entrada